10/08/2014

Exposició Jo.Joia

Exposició Jo.Joia a l'Escola d'Art La Industrial del 3 al 30 d'octubre. 
L'exposició forma part del circuit OFFJOYA, de JOYA Barcelona 2014, la setmana de la joieria a Barcelona.


4/22/2014

Solitari amb maragda

Praga és una ciutat on el paisatge el protagonitzen edificis poblats d'immenses cúpules de metall. En aquest cas, el pas del temps els ha regalat un característic color verd maragda que ha embellit el cel d'aquesta capital. 

El pas del temps es reflecteix també en aquest anell, on la protagonista és una espectacular maragda, de color verd intens, un color que els ha acompanyat en un viatge romàntic per la capital txeca, on han celebrat els 15 anys d'unió.




Anell d'or blanc i maragda


Natació Sincronitzada

Si preguntem a la Paula quin és el seu paisatge preferit, segurament tindrà a veure amb l'aigua i la natació sincronitzada, la seva passió. Aquest és el seu regal d'aniversari, un penjoll sobre el seu esport preferit.








Penjoll en plata matisada

2/21/2014

Gir

Gir és un anell que quan te'l poses té dos braços: un que s'ajusta a la mida del dit, senzill i discret i un altre més gran que li dóna elegància i sumptuositat.




Anell Gir en plata

Vall de Ribes II

La hidrografia s'ocupa de la descripció dels diferents cossos d'aigua, estudia les característiques més importants dels rius i de les seves conques. A les cotes altes de la Vall de Ribes neix el riu Freser, que estructura la hidrografia de la vall. 

El Freser rep aportacions del Núria, el Rigard i el Segadell. En general són rius de característiques de règim nival-pluvial, de manera que s'alimenten de les nevades i les pluges i porten gran cabal a la primavera a causa del desglaç.

La representació de la hidrografia de la Vall de Ribes es basa en una sèrie de gravats que combinen molt bé amb la plata de l'estructura que dona forma a un conjunt de joies que aquí podeu veure:





Tardor

"Ara és el temps que torna a poc a poc aquell silenci greu de les muntanyes" (Ventura Gassol)



Penjoll en plata, resina i fulla seca

1/27/2014

Vall de Ribes



La transhumància a la Vall de Ribes ha generat un paisatge dinàmic, un sistema d'aprofitament del sol, la pluja, la llum, i alhora una manera de relacionar amb el territori, els boscos, els conreus i de treure partit a la riquesa forestal, agrícola i ramadera. Per aquest motiu és un sistema sostenible, en la mesura que treu el màxim partit als elements del lloc. 

En aquest paisatge l'home ha sabut treure un considerable profit tant de les pastures naturals, com dels camps de conreu, ha après a rendibilitzar les possibilitats territorials com a manera de subsistència, un sentit del paisatge basat en la coexistència entre treball i territori.





El paisatge de la Vall de Ribes està caracteritzat per la presència de nombroses cims que delimiten la conca alta del riu Freser, i les valls del Rigard i del Segadell. Morfològicament, el relleu dels municipis de la Vall de Ribes és abrupte, així, les muralles muntanyoses que contenen la vall, envien cap a l'interior de la comarca, diversos ramals muntanyosos que l'accidenten encara més. D'aquestes serres internes hi ha principalment 4, que convergeixen a Ribes de Freser, el centre de la vall, dibuixant una mena d'aspa que se superposa i alterna amb la creu que formen els principals rius. 



Col·lecció Vall de Ribes 




Penjoll en plata i alumini pintat. Cadena de fils d'acer.




Engelats és una clariana que resulta especialment visible des de l’altra banda de la vall i representa l’empremta de l’home, que durant segles ha modelat no sense esforç les terres d’aquesta vall, i alhora ha generat el paisatge que avui coneixem. Aquest tipus d’espais són especialment importants, ja que després d’una intensa activitat, molts d’ells han anat desapareixent, i actualment predomina el paisatge forestal per damunt de tots. Així doncs, davant d’una escassetat de paisatges agraris, els que queden adquireixen un gran valor, no solament pel seu atractiu, sinó també perquè són els llocs on s’obren les visuals, per això volia representar-ho en una joia.








Fermall Engelats, en plata i tanca de doble agulla

 







La devesa de can Roca és un petit bosquet de bedolls a peu de prat que té el seu origen quan aquest entorn es trobava fortament pasturat per vaques i ovelles. Era l’aprofitament agroforestal tradicional com a pastura de boscos aclarits.





S'ha dissenyat una peça que representa aquest indret i en concret el paper que juguen aquests bedolls ja que acompanyen part d’un dels camins de la vall, que va cap al puig Estela i Coll de Pal.


El bedoll (betula pendula) és un arbre de fulla caduca amant de la llum i dels sòls humits i frescals. La seva característica escorça de color blanc presenta una pela prima i extraïble similar al suro que s’ha usat antigament per l’elaboració de recipients. Al nord d’Europa el bedoll forma grans extensions de boscos; per contra, als Pirineus catalans només el trobem en indrets alterats per l’activitat humana.






La peça conté informació sobre aquest indret i sobretot dels bedolls. S'ha treballat la seva representació paradigmàtica a través de l’estudi de la seva materialitat, entenent aquesta com les qualitats del material, en directa relació amb les sensacions que provoca. Tracta del pas del temps, dels canvis estacionals,  de percebre la quantitat de canvis produïts al llarg de l’any repetits cíclicament: les branques despullades a l’hivern, creant un efecte de transparència, la frondositat de les fulles, creant un efecte d’ombra a l’estiu, la textura dels troncs.




Fermall Devesa de can Roca, en plata, metacrilat i fusta, tanca de doble agulla