1/27/2014

Vall de Ribes



La transhumància a la Vall de Ribes ha generat un paisatge dinàmic, un sistema d'aprofitament del sol, la pluja, la llum, i alhora una manera de relacionar amb el territori, els boscos, els conreus i de treure partit a la riquesa forestal, agrícola i ramadera. Per aquest motiu és un sistema sostenible, en la mesura que treu el màxim partit als elements del lloc. 

En aquest paisatge l'home ha sabut treure un considerable profit tant de les pastures naturals, com dels camps de conreu, ha après a rendibilitzar les possibilitats territorials com a manera de subsistència, un sentit del paisatge basat en la coexistència entre treball i territori.





El paisatge de la Vall de Ribes està caracteritzat per la presència de nombroses cims que delimiten la conca alta del riu Freser, i les valls del Rigard i del Segadell. Morfològicament, el relleu dels municipis de la Vall de Ribes és abrupte, així, les muralles muntanyoses que contenen la vall, envien cap a l'interior de la comarca, diversos ramals muntanyosos que l'accidenten encara més. D'aquestes serres internes hi ha principalment 4, que convergeixen a Ribes de Freser, el centre de la vall, dibuixant una mena d'aspa que se superposa i alterna amb la creu que formen els principals rius. 



Col·lecció Vall de Ribes 




Penjoll en plata i alumini pintat. Cadena de fils d'acer.




Engelats és una clariana que resulta especialment visible des de l’altra banda de la vall i representa l’empremta de l’home, que durant segles ha modelat no sense esforç les terres d’aquesta vall, i alhora ha generat el paisatge que avui coneixem. Aquest tipus d’espais són especialment importants, ja que després d’una intensa activitat, molts d’ells han anat desapareixent, i actualment predomina el paisatge forestal per damunt de tots. Així doncs, davant d’una escassetat de paisatges agraris, els que queden adquireixen un gran valor, no solament pel seu atractiu, sinó també perquè són els llocs on s’obren les visuals, per això volia representar-ho en una joia.








Fermall Engelats, en plata i tanca de doble agulla

 







La devesa de can Roca és un petit bosquet de bedolls a peu de prat que té el seu origen quan aquest entorn es trobava fortament pasturat per vaques i ovelles. Era l’aprofitament agroforestal tradicional com a pastura de boscos aclarits.





S'ha dissenyat una peça que representa aquest indret i en concret el paper que juguen aquests bedolls ja que acompanyen part d’un dels camins de la vall, que va cap al puig Estela i Coll de Pal.


El bedoll (betula pendula) és un arbre de fulla caduca amant de la llum i dels sòls humits i frescals. La seva característica escorça de color blanc presenta una pela prima i extraïble similar al suro que s’ha usat antigament per l’elaboració de recipients. Al nord d’Europa el bedoll forma grans extensions de boscos; per contra, als Pirineus catalans només el trobem en indrets alterats per l’activitat humana.






La peça conté informació sobre aquest indret i sobretot dels bedolls. S'ha treballat la seva representació paradigmàtica a través de l’estudi de la seva materialitat, entenent aquesta com les qualitats del material, en directa relació amb les sensacions que provoca. Tracta del pas del temps, dels canvis estacionals,  de percebre la quantitat de canvis produïts al llarg de l’any repetits cíclicament: les branques despullades a l’hivern, creant un efecte de transparència, la frondositat de les fulles, creant un efecte d’ombra a l’estiu, la textura dels troncs.




Fermall Devesa de can Roca, en plata, metacrilat i fusta, tanca de doble agulla